Una breu, però encertada descripció del nostre poble per part d’Elsa Vilalta Fonfria.
És allà on mor la serra i s’obri la plana on apareix Fondeguilla, poble de la comarca de la Plana Baixa, a mig camí entre les ciutats de Castelló de la Plana i de València. Les dimensions reduïdes de la població, que té 2 883 habitants, contrasten amb les del terme, que abasta 28,3 km . Travessa el poble el riu Belcaire, que naix un poc més amunt i que desemboca a la mar Mediterrània per Moncofa. La màxima cota del terme és la Nevera, a la serra d’Espadà, amb una altitud de 856 metres, i la mínima, són els 200 metres damunt dels quals se situa el nucli urbà. El terme es dividix entre el secà: ametlers, garrofers i oliveres, de les quals s’obté un oli excel·lent, i les hortes d’hortalisses i d’arbres fruiters cultivades a vora riu. L’agricultura no és la principal font d’ingressos per als seus habitants, sinó la indústria de la Vall d’Uixó, ciutat pròxima, on treballen la majoria dels fondeguillers.
Les terres de Fondeguilla resulten interessants de recórrer perquè dibuixen ben bé la nostra història. A cada pas trobem vestigis arquitectònics que ens recorden cultures anteriors: restes dels romans al Castell, a l’Arquet o al pont de l’Aigua, i de la civilització islàmica a la Cisterna, al Piló, en les almàsseres o en els jaciments miners. Una altra empremta del pas dels musulmans pel poble, la trobem en els topònims: noms com ara Alfondeguilla o Belcaire són d’origen àrab. Quant al nom del poble, els estudiosos tenen dos teories: que l’origen siga al-khondaqilla i signifique ‘la posada d’Al·là’ o ‘la posadeta’ ─segons si interpretem illa com Al·là o com un sufix diminutiu posterior─ o que l’etimologia siga alkhandaq-illa, és a dir, ‘el barranc d’Al·là’ o ‘el barranquet’. El fet que la denominació popular siga Fondeguilla obeïx a la pèrdua de l’article àrab al (el o la) en valencià, com ocorre en moltes altres paraules: cotó, carxofa, tramús, etc. El temps ha marcat monuments com el castell de Castro, que, pel seu enclavament estratègic, ha participat en episodis com la Reconquista ─el 1277 Pere el Gran, fill de Jaume I, atorgà la carta pobla a Castro i Alfàndec─; en les guerres carlistes va servir de fortalesa carlina, i en la Guerra Civil, els republicans reprimiren l’ofensiva rebel contra València.
La festa major del poble, amb motiu del patró sant Bertomeu, es coneix amb el nom de Festa dels Fadrins i se celebra el segon diumenge de novembre. L’endemà se celebra la Festa dels Borratxos. Per a l’ocasió es cuinen les especialitats tradicionals del poble: pastissets, rosegons, monjàvenes i orelletes. L’aigua de les nombroses fonts del poble és ben apreciada pels voltants, ja que la qualitat del terreny de la serra d’Espadà li dona un molt bon beure.
Font: http://www.avl.gva.es/documents/31987/58697/ALFONDEGUILLA
